Paremiologia catalana comparada digital

Ser un truà

25 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1839.

Truà

3 fonts, 1926.
M. Home enganyador, de males arts.
Menaça encara aquest truan e falsari malvat, Eximenis Primer, c. 101 (ap. Aguiló Dicc.) | Arnaut, pagès, vilà, desconexent, truà, asnam vil, levats d'aquí, Eximenis Terç, c. 111.
Sinònim: Truan.
Equivalent en castellà: Truhán.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Truà o truan 1». Editorial Moll.
M. ant. Bufó, home pagat per a fer riure.
Truhà o Albardà: Parasitus, parasitaster, Pou Thes. Puer. 102 | Va venir ab ell lo bufó del rey (que diem nosaltres lo truà), Miquel Parets, i, 18 (ap. Aguiló Dicc.).
Sinònim: Truan.
Equivalent en castellà: Bufón.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Truà o truan 2». Editorial Moll.
Persona de males arts.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
Bufó.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Truà 1», p. 183. Edicions Polígrafa.
Persona de poca consideració.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Truà 2», p. 183. Edicions Polígrafa.

Ser un truà

2 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un truhán, bellaco, bergante, granuja.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 272. Editorial Diàfora.
Sinònim: Ser un bergant, murri, pillastre.
Equivalent en castellà: Ser un tunante.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 213. Editorial Claret.

Truá

2 fonts, 1839.
M. Truhá.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Truá», p. 724. Hermanos Espasa, Editores.
S. m. Truhá.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truá», p. 1047. Impremta de Josep Torner.

Truhá

2 fonts, 1839.
Tahul.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Truhá», p. 724. Hermanos Espasa, Editores.
M. Bufó, xarlatá.
Equivalent en castellà: Chocarrero, truhan, moharrache, moharracho, momo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Truhá», p. 724. Hermanos Espasa, Editores.
Bobo, graciós de comédia.
Equivalent en castellà: Gracioso, truhan.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Truhá», p. 724. Hermanos Espasa, Editores.
Bobo, graciós de comédia.
Equivalent en llatí: Mimus, i.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Truhá», p. 724. Hermanos Espasa, Editores.
M. Bufó, xarlatá.
Equivalent en llatí: Mormolychia, ae.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Truhá», p. 724. Hermanos Espasa, Editores.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en castellà: Chocarrero.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en castellà: Homarrache.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en castellà: Moharrache.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en castellà: Moharracho.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en castellà: Truhan.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en francès: Bouffon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en francès: Jongleur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en italià: Buffone.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.
S. m. Lo qui ab gèstos, posturas, cuèntos ó patranyas procura divertir y fèr ríurer á altres.
Equivalent en llatí: Scurra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Truhá», p. 1048. Impremta de Josep Torner.

Truà, truana

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona de males arts, enganyadora.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «T», p. 167. Editorial Trabucaire.

Truan

1 font, 1864.
Que 'm demanaba, D. Juan? / Vina fins aqui, truan.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena VI», p. 6. Viquitexts.