M. i f. Individu d'un poble germànic establert antigament al sud del Bàltic i que en els segles IV i V envaí la Gàl·lia, Espanya i el nord d'Africa i es va caracteritzar per la gran destrucció que féu de molts monuments de la civilització.
Equivalent en castellà: Vándalo.
M. i f. fig. Persona que, pel gust de fer mal, destrueix o malmet coses belles de l'art o de la naturalesa.
Equivalent en castellà: Vándalo.
M. i f. fig. Persona donada al vandalisme.
Equivalent en alemany: Wandalisch; Wandale -in.
M. i f. fig. Persona donada al vandalisme.
Equivalent en anglès: Vandal.
M. i f. fig. Persona donada al vandalisme.
Equivalent en castellà: Vándalo -la, gamberro -rra.
M. i f. fig. Persona donada al vandalisme.
Equivalent en francès: Vandale.