Paremiologia catalana comparada digital

Ser un vàndal

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Vàndal

1 font, 1926.
M. i f. Individu d'un poble germànic establert antigament al sud del Bàltic i que en els segles IV i V envaí la Gàl·lia, Espanya i el nord d'Africa i es va caracteritzar per la gran destrucció que féu de molts monuments de la civilització.
Equivalent en castellà: Vándalo.
M. i f. fig. Persona que, pel gust de fer mal, destrueix o malmet coses belles de l'art o de la naturalesa.
Equivalent en castellà: Vándalo.