Roí, individu astut. Amb B. De vell, amb V. Tirant a vell, en lloc de «viejuno».
Equivalent en castellà: Bellaco | Viejuno.
Ser un vellac
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Vellaco
2 fonts, 1970.
Tacany, miserable.
Vellac
1 font, 1926.
M. (castellanisme) Astut, enginyós per a enganyar.
Vellaco: Sceleratus. «Es un gran vellaco», Torra Dicc | Al·lota de sa Barraca, / des camí de Llucmajor. / Tu m'has robada s'amor. / Val Déu, que n'ets, de vellaca! (cançó pop. Mall.).
Equivalent en castellà: Bellaco.