Paremiologia catalana comparada digital

Ser un verduler

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Verduler

1 font, 1865.
Met. fam. Se diu de la persona desvergonyida y atrevida.
Equivalent en castellà: Verdulero.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Verduler, a», p. 764. Hermanos Espasa, Editores.
Met. fam. Se diu de la persona desvergonyida y atrevida.
Equivalent en llatí: Procax, acis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Verduler, a», p. 764. Hermanos Espasa, Editores.

Verduler, verdulera

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona malparlada, grollera.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «U-V», p. 170. Editorial Trabucaire.