Paremiologia catalana comparada digital

Ser un vilà

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Vilà

2 fonts, 1926.
M. i f. i adj. Incivil, grosser, mancat de cortesia.
Qui és injuriós e vilà és ubligat a esser jutjat, Llull Cont. 349, 8 | E cascú que's perdó al altre, si hauia dita contra sa lig nuyla vilana paraula, Llull Gentil 303.
Equivalent en castellà: Villano.
Home de condició vil.
Lloc: Burriana.