Paremiologia catalana comparada digital

Ser un xarrupeta

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Xarrupeta

2 fonts, 1926.
M. i f. i adj. Persona que s'agrada de beure, sobretot vi i altres sucs alcohòlics.
Lloc: Ribes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Xarrupeta». Editorial Moll.
Persona a qui li agrada beure vi i altres licors.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. Del vi, del mam, dels abusos i de les seves conseqüències», p. 197. Editorial Gregal.

Xarrupetes

1 font, 1970.
L'embriac.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xarrupetes», p. 323. Edicions Polígrafa.