Paremiologia catalana comparada digital

Ser un xerrim

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Xerrim

2 fonts, 1926.
M. Xerrameca.
Equivalent en castellà: Charia | Habladuría.
Lloc: men.
M. i f. i adj. Persona que xerra molt, que no sap guardar els secrets o que els manifesta maliciosament.
Comensava a estar mal-a-pler amb aquell boldró de xarrims que li donaven tan poc gust amb so desjectar tant i tant En Pere Antoni, Alcover Cont. 281.
Equivalent en castellà: Hablador | Parlanchín | Chismoso | Acusica.
Lloc: mall., men.
Persona molt xerraire.
Lloc: Migjorn Gran.