F. Persona que no va de feina ni d'estar subjecta i que en fa de les seves.
Un procuradoretxo de mala mort, qu'era una bandua, Aguiló C., Rond. de R., 9.
Equivalent en castellà: Picarón.
Lloc: Mall., Men.
Ser una bandua
Bandua
1 font, 1926.
F. Persona fluixa i curta de gambals.
Equivalent en castellà: Babieca, gambalua.
Font: Amengual Dicc.