Paremiologia catalana comparada digital

Ser una burraca

4 recurrències. Primera citació: 1997.

Burraca

2 fonts, 1997.
Prostituta que depèn d'un pinxo.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Burraca f.», p. 66. Edicions 62.
Puta barata.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Burraca f.», p. 66. Edicions 62.
Es diu a (d')una prostituta que depèn d'un pinxo.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 44. Editorial Trabucaire.
Prostituta que depèn d'un pinxo, puta barata.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 235. Editorial Trabucaire.