Paremiologia catalana comparada digital

Ser una busaroca

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1978.

Busaroca

5 fonts, 1978.
(Ocell de la família dels falcons), persona beneita, curta d'enteniment.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres aus i ocells que ens descriuen», p. 359. Editorial Gregal.
Gallardo, Jordi (2020): «https://twitter.com/Jordi_GS/status/1222838516591276033». Twitter.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
És el nom del gamarús. Es diu a (d')una persona, sobretot una dona, que té un enteniment obtús.
Sinònim: Gamarús, gamarussa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 44. Editorial Trabucaire.

Busaroc

1 font, 1999.
Sinònim: Busaroca.
Lloc: Catalunya del Nord.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 44. Editorial Trabucaire.

No siguis tan busaroca!

1 font, 2014.
Quan ha d'insultar algú.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 170. Llibres de l'Index, S.A.