Paremiologia catalana comparada digital

Ser una capelleta

4 recurrències. Primera citació: 1997.

Capelleta

1 font, 1997.
F. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle.
Tenir esperit de capelleta.
Equivalent en alemany: Klicke, Klüngel (m.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Capelleta», p. 183. Enciclopèdia Catalana.
F. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle.
Tenir esperit de capelleta.
Equivalent en anglès: Coterie.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Capelleta», p. 183. Enciclopèdia Catalana.
F. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle.
Tenir esperit de capelleta.
Equivalent en castellà: Capillita.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Capelleta», p. 183. Enciclopèdia Catalana.
F. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle.
Tenir esperit de capelleta.
Equivalent en francès: Coterie.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Capelleta», p. 183. Enciclopèdia Catalana.