Paremiologia catalana comparada digital

Ser una carabassa

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Carabassa

5 fonts, 1926.
Met. (despectiu) Testa, cap de persona.
Axí com li deurien mostrar sciència…, humplen-li la carabaça de vent, Arn. Vil. i, 163 | Sempre passa i repassa. / Mal haja tant de passar! Un dia tropissarà / i es romprà sa carabassa (cançó pop. Men.).
Equivalent en castellà: Melón.
Lloc: val., bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Carabassa 2». Editorial Moll.
Persona molt curta d'enteniment.
Y axuxí sense coneixerlo ni sebre qui era, los hi has donats? Carabassa, més que carabassa!, Penya Mos. iii, 62.
Equivalent en castellà: Torpe | Burro.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Carabassa 3». Editorial Moll.
Bambú (2022): «https://twitter.com/nausicaabambu/status/1602764353949908994». Twitter.
Persona que no està bé del cap, està boig.
De tot i més (2024): Diccionari d'insults en català «https://detotimes.cat/insults/». Web.
Persona amb poca intel·ligència.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «C», p. 77. Juli Jordà Mulet.
Insults.
Martí, Ester (2020): «https://twitter.com/estermartia/status/1221712119068090369». Twitter.

Carbassa

2 fonts, 1967.
Cap d'una persona.
—Que t'has duitxat? —No, només m'he rentat la carbassa.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 63. Autoedició.
Persona ximple, poc intel·ligent.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carbassa 3», p. 217. Edicions Polígrafa.