Paremiologia catalana comparada digital

Ser una carranca

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Carranco

2 fonts, 1864.
M. Persona o cosa espanyada, inútil.
Equivalent en castellà: Carraca.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Carranco 2». Editorial Moll.
Adj. Vell atxacós è impedit.
Equivalent en castellà: Carraco, carcamal.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Carranco, ca», p. 319. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. S'aplica al que coixeja.
Equivalent en castellà: Renco, rengo, zanqueador.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Carranco, ca», p. 319. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. S'aplica al que coixeja.
Equivalent en llatí: Claudus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Carranco, ca», p. 319. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Vell atxacós è impedit.
Equivalent en llatí: Decrepitus, valetudinarius senex.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Carranco, ca», p. 319. Hermanos Espasa, Editores.

Carranca

1 font, 1926.
F. Cosa o persona envellida i inútil.
Equivalent en castellà: Carraca | Trasto | Carcamal.
Lloc: Tortosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Carranca». Editorial Moll.