Paremiologia catalana comparada digital

Ser una espingarda

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Espingarda

3 fonts, 1926.
F. fig. Persona molt alta i prima.
Equivalent en castellà: Espingarda.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Espingarda 3». Editorial Moll.
Persona alta i prima, de cames llargues.
Sinònim: Gànguil.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De vida, de poca vida i de mitja vida. Gent de poca vida», p. 196. Editorial Gregal.
Dona o noia llarga i prima.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Espingarda 3», p. 273. Edicions Polígrafa.

Espingard

2 fonts, 1926.
M. Persona molt alta i prima.
Lloc: Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Espingard». Editorial Moll.
Sinònim: Despenjafigues.
Lloc: Vallespir.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 77. Editorial Trabucaire.