Paremiologia catalana comparada digital

Ser una mòpia

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Mòpia

2 fonts, 1926.
F. Persona curta de gambals, inútil, que fa més nosa que profit.
Te deus haver ajegut com una mòpia a fer la siesta demunt les roques del Moll, Penya Mos. iii, 213 | Quin porro que se'n durà sa gran mòpia!, Alcover Rond. vii, 34.
Equivalent en castellà: Gaznápiro | Estafermo.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mòpia 2». Editorial Moll.
Es diu a una persona estúpida o amb poc seny i grossera.
—Hala, arruix, grans mòpies! (VIII, 155) | I aquelles mòpies no tengueren altre remei que buidar, menant-se'n per sa coa i rossegant aquelles endèries de quissonots… (XX, 45).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «M», p. 238. Editorial Moll.