Paremiologia catalana comparada digital

Ser una marmota

Marmota

3 fonts, 1864.
Insult donat a una persona.
Lloc: Sant Llorenç de Morunys.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marmota 2», p. 114. Edicions Polígrafa.
Dona mal forjada, poc graciosa.
Lloc: Calaf, Bellpuig.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marmota 3», p. 114. Edicions Polígrafa.
Persona que dorm sempre.
Lloc: Caçà de la selva.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marmota 4», p. 114. Edicions Polígrafa.
Fantasma que surt pels camins.
Lloc: Benissanet.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marmota 5», p. 114. Edicions Polígrafa.
[…] Ningú / hi hauria al mòn prou marmota / per pensar tal disbarat.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena II», p. 3. Viquitexts.
Es diu a (d')una dona malgirbada.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 119. Editorial Trabucaire.