Paremiologia catalana comparada digital

Ser una marrana

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1991.

Marrana

1 font, 1991.
Noia ploraira.
Lloc: Lleida, Altea.
Serrano i Bonell, Ramon (1991): Carrilet, 92 (1/5/1991) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «m»», p. 11. Revista Carrilet.
Dona bruta o indecent.
Lloc: Lleida, València.
Serrano i Bonell, Ramon (1991): Carrilet, 92 (1/5/1991) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «m»», p. 11. Revista Carrilet.

Marrana!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. a. Aspecte. Netedat i brutícia. Brutea, brutícia. Persona bruta», p. 245. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.