Paremiologia catalana comparada digital

Ser una plepa

5 recurrències. Primera citació: 1926.

Plepa

4 fonts, 1926.
F. i m. Persona o cosa dolenta, indesitjable, que molesta.
Ja li ha caigut bona plepa, amb aquest nebot tan calavera! | Cavalcant un corcer blanc, seguit d'una colla de plepes coberts amb pells d'ós, Santamaria Vida 173.
Equivalent en castellà: Calamidad.
M. i f. Mentida grossa.
Equivalent en castellà: Trola.
Lloc: val.
La gent pesada i empipadora també hi té el seu raconet: borinot, paparra, plepa, llagasta, torracollons, tocacollons.
Persona o cosa roín.
Mala plepa no ens ha caigut!
Es diu a (d')una persona carregosa, que amoina, fa nosa.