Paremiologia catalana comparada digital

Ser una plepa

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Plepa

4 fonts, 1926.
F. i m. Persona o cosa dolenta, indesitjable, que molesta.
Ja li ha caigut bona plepa, amb aquest nebot tan calavera! | Cavalcant un corcer blanc, seguit d'una colla de plepes coberts amb pells d'ós, Santamaria Vida 173.
Equivalent en castellà: Calamidad.
M. i f. Mentida grossa.
Equivalent en castellà: Trola.
Lloc: val.
La gent pesada i empipadora també hi té el seu raconet: borinot, paparra, plepa, llagasta, torracollons, tocacollons.
Persona o cosa roín.
Mala plepa no ens ha caigut!
Es diu a (d')una persona carregosa, que amoina, fa nosa.

Ésser una plepa

2 fonts, 1935.
Per a qualificar quelcom d'inservible i de mala qualitat. S'explica com a origen d'aquest estrany mot que en una de les diverses invasions de Catalunya per les tropes franceses feren una requisad'animals de tir. Els que no eren acceptables eren refusats amb la frase «plait pas», que fonèticament equival a «plepà»; el mot féu sort i arrelà en la nostra llengua (segueix a l'original).
Sinònim: Ésser una pepa.
Ésser, una cosa, de mala qualitat, inservible.