Paremiologia catalana comparada digital

Ser una punxa

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Punxa

1 font, 1926.
F. fig. Persona malvolent, que procura turmentar o molestar les altres.
Equivalent en castellà: Púa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Punxa 4». Editorial Moll.

Ser una punxa

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Fastidi, fastidiar. Fastidiar, molestar, aclaparar. Persona que fastidia», p. 624. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Difícil, mal caràcter. Persona de mal caràcter», p. 711. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.