F. Persona de baix nivell intel·lectual o moral; gent molt baixa.
El gat…, el mussol…, el rosegayre rat…, gent rampoyna si'n fos, Caseponce Man. 118.
Equivalent en castellà: Purria.
Lloc: pir-or., or.
F. Nen ploraner, de mal geni, que dóna molta molèstia.
F. Testarrut, mal de convèncer.
Equivalent en castellà: Tozudo | Terco.
Lloc: Vallès.
F. El llafega, que té poca gana i és de poca vida.
Lloc: Ribes.
Font: Griera Tr.
De la mateixa manera que disposem de prou paraules per al tracte pejoratiu cap aun individu determinat, sense que els exemples inventariats tinguin el més mínim ànim d'exhaustivitat, el català té també recursos propis per a l'insult de grup, referit conjuntament al col·lectiu de persones que comparteixen uns trets comuns de caràcter negatiu.
Per rampoina entenem una cosa d'escàs valor, inservible. També són els brots d'una planta que li són perjudicials i que cal treure-li.
No tens cap eina que valgui res. Tot són rampoines | No tinc res de bo. Ja no em queden sinó rampoines | En manel no para de treure les rampoines de les plantes. Diu que així creixen millor.
Font: DCVB | DSFF | PCCD.
Per referir-se a la gent baixa o menyspreable.
Font: DCVB | DSFF | PCCD.
Lloc: Catalunya del Nord.
Es diu a (d')una persona vil, que forma part de la púrria.