Drach.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tarasca», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.
Ser una tarasca
5 recurrències. Primera citació: 1865.
Tarasca
1 font, 1865.
Drach.
F. Monstruosa figura de dragó ó serpentó que portada per homens anava obrint y tancant sa desmesurada boca davant las professons de Corpus en Catalunya, montada per una dona bellament ataviada, representant la meretrís de Babilónia ó la alegoria de Leviatan ó'l dragó de Tarascó (Fransa) vensut y ncadenat per Santa Marta.
Equivalent en castellà: Tarasca.
Met. La dona fea, malforjada, desenvolta y de mal natural.
Equivalent en castellà: Tarasca.
Met. La dona fea, malforjada, desenvolta y de mal natural.
Equivalent en llatí: Foemina serpina facie et indole.
F. Monstruosa figura de dragó ó serpentó que portada per homens anava obrint y tancant sa desmesurada boca davant las professons de Corpus en Catalunya, montada per una dona bellament ataviada, representant la meretrís de Babilónia ó la alegoria de Leviatan ó'l dragó de Tarascó (Fransa) vensut y ncadenat per Santa Marta.
Equivalent en llatí: Larvata facies.