Paremiologia catalana comparada digital

Ser una tia

Tia

3 fonts, 1970.
Dona rústega en el tracte i en el port.
Lloc: Gandia.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tia 21», p. 91. Edicions Polígrafa.
Mot per a indicar una dona que no la coneixem.
Lloc: Gandia.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tia 22», p. 91. Edicions Polígrafa.
Dona no massa recomanable per la seva picardia.
Lloc: Falset.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tia 23», p. 91. Edicions Polígrafa.
La dona que té molt mal geni i és sumament revoltosa.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tia 24», p. 91. Edicions Polígrafa.
Dona de mals costums; la prostituta.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tia 25», p. 91. Edicions Polígrafa.
Insult.
Els goril·les, que vestits de negre desentonen terriblement en una ciutat on tothom va en banyador, no m'abandonen ni un segon i s'encarreguen que cap tia se m'acosti a menys d'un metre.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Setze», p. 123. Columna Edicions.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 238. Editorial Trabucaire.