Paremiologia catalana comparada digital

Ser vagarós

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Vagarós

2 fonts, 1926.
Adj. Ociós, que no s'ocupa en res.
Prec-vos, Sènyer, que vós no'm lexets esser vagorós en poc ni en molt en nulla cosa qui sia a honrament vostre, Llull Cont. 68 | Terra vana, buida e vagarosa, Oliver Exc. 47.
Equivalent en castellà: Ocioso | Vago.
Lloc: Vic, Barc., Penedès, Camp de Tarr., Tortosa.
Ociós, que no s'ocupa de res.
Si demà estc vagarós, et vindré a ajudar.
Lloc: Bellvís.