La vergonya era verda i se la va menjar un ase

34 recurrències en 22 variants.

Ves als fitxers multimèdia ››

2. La consciència era verda i se la menjà un burro (1997, 1 font)

Dícese para animar a los demasiado escrupulosos.

Lloc: País Valencià.

3. La consciència era verda i se la va menjar un burro (1992, 1 font)

4. La consciència era verda, / i un burro se la menjà (1969, 1 font)

Equivalent en francès: La conscience fait comme la caoutchouc: / elle s'étire et se contracte.

Lloc: Catalunya del Nord.

6. La esperança era verda i se la menjà un burro (1980, 1 font)

Lloc: Albal (Horta).

Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.

7. La justícia era verda i se la va menjar un ase (1951, 3 fonts)

Però don Felip és innocent com un anyell. Ell representa la justícia. -La justícia era verda i se la va menjar un ase -saltà el Lleuger.

8. La raó era verda i se la menjà un burro (1980, 1 font)

Lloc: Albal (Horta).

Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 21. Anubar Ediciones.

9. La raó era verda i se la va menjar un burro (1997, 1 font)

Se dice con ironía, por la dificultad de encontrar quien conozca la razón y la siga.

Equivalent en castellà: La razón era verde y se la comió un burro.

Lloc: País Valencià.

10. La raó era verda i un burro se la va menjar (1989, 2 fonts)

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 189. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

11. La raó era vèrda y un burro se la va menjar (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 144. Editorial Arte y Letras.

12. La vergonya era verda i se la menjà un 'burro' (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 151. Editorial l'Esquer.

15. La vergonya era verda i se la va menjar l'ase (1987, 1 font)

16. La vergonya era verda i se la va menjar un ase (1979, 9 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La vergonya », p. 113. Pagès Editors.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 22. Web.

17. La vergonya era verda i se la va menjar un burro (2021, 1 font)

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

18. La vergonya era verda, i se la menjà un ase (1980, 1 font)

Lloc: Ribera.

19. La vergonya és verda, i se la menja l'ase (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

20. La veritat era verda i se la menjà un burro (2011, 2 fonts)

Significa que actualment hi ha poca gent honesta i sincera.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 293. Web.

21. Sa consciència era verda i un ase se la va menjar (2008, 1 font)

Manera de dir que no té consciència.

22. Sa consciència era verda, i un ase se la va menjar (1984, 1 font)

Crítica destructiva de sa consciència.

Lloc: Menorca.

Logotip de Common Voice

‹‹ Torna a dalt

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte