Paremiologia catalana comparada digital

Ser xarmaller

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Xarmaller

1 font, 1926.
M. i f. i adj. Estrafolari, trapasser, que s'entreté xafardejant.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Xarmaller, -era». Editorial Moll.

Xarmallera

1 font, 1970.
Persona trapassera.
Lloc: Sant Pere de Ribes.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xarmallera», p. 322. Edicions Polígrafa.