Adj. (castellanisme) Contrari al bon gust; inelegant; mancat de finor.
El fa ridícul y xavacà, Ignor. 5.
Equivalent en castellà: Chabacano.
Ser xavacà
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Xavacà
1 font, 1926.
Xavacà (cast.)
1 font, 2011.
Xavacà -ana m. i f. Les dues primeres «as» es pronuncien neutres. A Cerdanya i en més llocs, ordinari, xaró (És un castellanisme).
Si n'és de xavacana, aquella; és un poll ressuscitat!
Lloc: Cerdanya.