M. i f. i adj. Que xerra; especialment, Que xerra molt o que té inclinació a xerrar molt.
Tostemps són parlers e xarradors, Albert G., Ques. 98 | Lo qui és molt charrador: Garrulus, Pou Thes Puer. 123.
Equivalent en castellà: Hablador | Charlador | Parlanchín.