Servir-se'n

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Servir-se o Esser servit (de fer alguna cosa)

1 font, 1926.

Tenir gust a fer-la, complaure-s'hi. Es diu de persones molt respectables.

Suplican a Va. Exca. sia servit… concedir les coses següents, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 377) | Per tal que's servís de ajudar-li'n, Boades Feyts 147.