M. Noi vagabund, mancat d'ofici decorós, que viu amb massa llibertat.
L'Albert mirava… els trinxeraires escarquillats, Roig Flama 190.
Equivalent en castellà: Golfo | Galopín.
M. Persona de classe baixa, sense ofici ni benefici.
Entre el millonari i el trinxeraire, Carner Bonh.
Equivalent en castellà: Vago | Maleante.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Sinònim: Trinxa.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol XII, p48.
Persona pobre sense rumb.
Brètol, mal forjat, mal vestit.
Canvia't els pantalons que vas fet un trinxeraire.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Catalunya del Nord.
Es diu a (d')una persona que es considera de classe molt baixa, que va molt mal vestida i porta roba esquinçada.
Adolescent sense ocupació ni tutela que vaga pels carrers iniciant-se en la delinqüència. Acostuma a anar en colles que cometen tota classe de malvestats. Nota: Mot col·loquial. De: Joan Mascaró i Marimon («Llorenç Sant Marc»).
Font: Fitxes d'argot de la Biblioteca Carandell.