Si vols la veritat, ves a cercar-la a Lleida

Joan Amades explica que els lleidatans no sabien què era la veritat i tothom en deia de l'alçada d'un campanar. Un dia un bisbe els va amenaçar amb l'excomunió si no deien la veritat i, en dir-li que no sabien on buscar-la, els va dir que la demanessin al rei. Van anar a Barcelona a buscar-lo i, en ser-hi, uns estudiants els van donar una olla tapada dient-los que el rei els la donava, que a dins hi havia la veritat i que no la destapessin fins arribar a Lleida (més detalls a l'original).

Una llegenda explica que a Lleida ningú deia la veritat. No era perquè volguessin mentir, era perquè els lleidatans no sabien què era això tan estrany de "la veritat". Quan es reunien cadascú hi deia la seva, fent-s'ho venir bé. Així feien negocis, decidien les iniciatives... (amb més detalls a l'original).

Font: Amades, Joan (1950): «Folklore de Catalunya-Rondallística».