Adv. De manera sobirana, molt alta; extremadament.
La qual cosa emperò és sobiranament necessària de saber, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 320) | La qual era sobiranament dotada de bellesa, Pere IV, Cròn. 387 | Ta muller és sobiranament casta, Genebreda Cons. 71.
Equivalent en castellà: Soberanamente.