Paremiologia catalana comparada digital

Sobiranament

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. De manera sobirana, molt alta; extremadament.
La qual cosa emperò és sobiranament necessària de saber, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 320) | La qual era sobiranament dotada de bellesa, Pere IV, Cròn. 387 | Ta muller és sobiranament casta, Genebreda Cons. 71.
Equivalent en castellà: Soberanamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sobiranament». Editorial Moll.
De manera sobirana i reial.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sobiranament», p. 141. Edicions Polígrafa.