Són interessants i molt variades les fórmules amb què els jugadors de cuit decideixen per la sort, comptant, el qui ha de parar. Generalment, per a fer-ho, es posen formant fortlle i el qui ha dit primer «jo compto» és el qui pronuncia la fórmula, que és versificada o almenys marcadament rítmica, i a cada dues síl·labes es dóna un copet al pit d'un dels jugadors, recorrent així els copets tot el cercle fins a acabar-se la recitació (continua a l'original).
Lloc: Llofriu.