Dita a Nargó. Una colla de raiers nargonins torna cap a casa i, en passar pel poble de Tiurana -avui sota les aigües del pantà de Rialb-, s'admiren d'un tros de cols d'allò més tendre i ufana. No s'hi aturen, però, sinó que continuen pujant Segre amunt. I quan ja són als Espluvins, ben a prop de Nargó, n'hi ha un de la colla que fa: «Mira que n'eren, de maques, aquelles cols!».
Sinònim: Quan el pet ja és fora no cal estrènyer el cul.