Interj. Pst (cridar l'atenció, rectificar), xit.
—Vinga, Bet. Ja se n'han anat tots! —Era la veu de l'Iu. / —Sst. Has vist, Iu? Aquest tub es belluga tot sol […] (Pep Coll, «Què farem, què direm?», 1992).
Sst!
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1907.