Paremiologia catalana comparada digital

Ta-trac

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Onomatopeia del soroll que fa una cosa dura en trencar-se.
Sa branca, com li érem damunt, feia ta-trac, Alcover Cont. 364.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Ta-trac». Editorial Moll.
Rompre una cosa (particularment, de fusta).
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 68. Editorial Moll.
Interj. Onomat.: Crac (trencar-se).
Uns ja estan aferrats a ses auzines, uiastres i llampúdols, i tirada ve i tirada va, ta-trac! ses soques rompudes […] (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 212. Edicions 62.