Paremiologia catalana comparada digital

Tal·larà

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Tal·lara

3 fonts, 1926.
F. Gatzara.
Tot era tal·lara i bullici, Caselles Mult.125.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tal·lara 2». Editorial Moll, accepció 2.
F. Beneitot, curt d'enteniment.
Lloc: Rocabruna.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tal·lara 3». Editorial Moll, accepció 3.
Adj. Entre altres significats, a Cerdanya és una persona beneita, curta d'enteniment.
Vos dir que no és una mica tal·lara, aquella nena? Em sembla que està pas acabada.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. T», p. 418. Edicions Salòria.
El barret de rialles.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tal·lara», p. 13. Edicions Polígrafa.

Tal·larà

1 font, 1926.
M. Soroll de molta gent que conversa; fama sorollosa, parloteig intens.
Amb aquesta festa han armat un tal·larà d'allò més.
Lloc: Maó.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tal·larà». Editorial Moll.