Algunes vegades hi afegeix el qui escolta o la persona a la qual va dirigit: «i trenca el càntir». És aplicat quan algú fa quelcom impropi i inadequat a la seva edat, sobretot si es tracta de coses pròpies de mainada. Té origen en un sainet que havia estat molt popular, en el qual es figura un home mig beneitó, el qual fan anar a cercar aigua a la font i a qui la quitxalla trenca els càntirs. De: Sala i Isaura, Eduard.
Font: Tan gran i va a la font (Successors d'Antoni Bosch).