Interj. ant. per a fer aturar algú o impedir-li l'acció.
Ja legim de aquell pare que… vehent turmentar son fill, crida dolent-se, dient: «Tat, tat, no fassau!», Martínez 62.
Equivalent en castellà: Tate | Alto.
Tat!
15 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Tat
5 fonts, 1926.
Amagar-se i mostrar-se.
Lloc: Illes Balears.
Locució adverbial usada per a cercar la certesa i realitat d'alguna cosa o buscar l'assentiment o aquiescència de l'interlocutor. Reducció de «veritat».
Me penso que avui fan cine. Tat que sí?
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Exclamació que en els jocs d'infants acompanya l'acció de destapar-se els ulls o la cara de sobte o l'acció d'aparèixer de cop i volta.
—Taaat! —va dir la Bruna traient el cap de sota la flassada.
Equivalent en anglès: Peekaboo | Peep-bo.
Exclamació que en els jocs d'infants acompanya l'acció de destapar-se els ulls o la cara de sobte o l'acció d'aparèixer de cop i volta.
—Taaat! —va dir la Bruna traient el cap de sota la flassada.
Equivalent en castellà: Bu-tras | Cucú | Cucú-trastrás.
Exclamació que en els jocs d'infants acompanya l'acció de destapar-se els ulls o la cara de sobte o l'acció d'aparèixer de cop i volta.
—Taaat! —va dir la Bruna traient el cap de sota la flassada.
Equivalent en francès: Beuh.
Interj. Mot amb què s'acompanya l'acció de destapar els ulls perquè puguin guaitar, l'acció d'aparèixer sobtadament a la vista. Creació expressiva del llenguatge infantil per manifestar l'acció de guaitar.
[…] vaja, que només el dia més llarg de l'any el sol hi feia l'ullet i tat! fins a l'any que ve si som vius (Apel·les Mestres, «En Joan de l'Ós», 1907).
Tat!
5 fonts, 1926.
Exclamació amb què s'acompanya l'acció de treure el cap o de destapar-se els ulls per distreure o fer riure les criatures.
De veritat. Expressió per a demanar conformitat.
Sinònim: Oi?
Lloc: Terres de l'Ebre.
Manera de dir «Hi veig», en llenguatge infantil.
Fer tat.
Equivalent en castellà: ¡Tate!
Crit que es fa en jugar a la cuit.
Lloc: Vic (Osona).
Exclamació amb què s'acompanya l'acció de treure el cap o de destapar-se els ulls per distreure o fer riure les criatures.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Tat?
3 fonts, 1926.
Reducció vulgar de «veritat», usada per a demanar la conformitat dels altres amb allò que s'acaba de dir.
Sem a Perpinyà; tat? Vull anar a Narbuna,» Saisset Jamecs 15. «Es allò que cruix, ¿tat, carinyo?, Moreira Folkl. 407.
Reducció de veritat, usada per demanar la conformitat dels altres amb allò que s'acaba de dir.
Font: Alcover-Moll.
Apocopat de veritat?
Lloc: Castelló (La Plana Alta).