Tenir-li bon lloc

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Tenir bon lloc a algú

1 font, 1926.

Ant. Tenir-li afecte i procurar de protegir-lo.

Encara 'ns clamaren mercè que totauia per nós mateys e ab lo rey de Castela los tinguéssem bon loch, Jaume I, Cròn. 503.