Paremiologia catalana comparada digital

Tenir cara

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Tenir cara

3 fonts, 1864.
Fr. Paréixer, semblar; y així's diu: Té cara de saber la llissó.
Equivalent en castellà: Tener, hacer la cara.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cara», p. 309. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Paréixer, semblar; y així's diu: Té cara de saber la llissó.
Equivalent en llatí: Cujuslibet rei speciem exhibere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cara», p. 309. Hermanos Espasa, Editores.
Rifà, Mariona (2020): «https://twitter.com/marionarifa/status/1243474273425149954». Twitter.
Roca, Tresa (2021): «https://twitter.com/tresaroca/status/1461318996574277641». Twitter.

Tenir cara (de dir, de fer qualque cosa)

1 font, 2008.
No estar-ne mepegueït.
I has tenguda cara per venir-te'n sense sa vaca? Toca, ara mateix a cercar-la, i no torns que no la mens! (III, 25).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «T», p. 357. Editorial Moll.