Paremiologia catalana comparada digital

Tenir de

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Tenir de

2 fonts, 1926.
Es converteix en auxiliar per a formar la veu obligativa, unit amb un infinitiu per una de les preposicions «a» o «de» o per la conjunció «que».
Instructió de la matèria que tinch de preycar, Sermons SVF, ii, 221 | Per més que un hagi tingut cent vegades de deixar eixes platges amigues, Verdaguer Exc. 6.
Equivalent en castellà: Tener que.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tenir VI.2. b)». Editorial Moll.
Sinònim: Haver de.
Equivalent en castellà: Tener que.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «287», p. 89. Garsineu Edicions.

Tenir de (cast.) (incorrecte)

1 font, 1973.
Al costat de l'expressió «haver de», en el llenguatge col·loquial són molt freqüents les expressions «tenir que» i «tenir de», que la gramàtica normativa no admet, per indicar el sentit d'obligació.
Sinònim: Haver de.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, II «Sintaxi. El sentit d'obligació», p. 43. Editorial Barcino.

Tenir de (tal o tal cosa)

1 font, 1926.
Disposar d'una persona o cosa en concepte de tal o tal cosa, per a servir-se'n en el cóncepte que el complement expressa.
Tenim de metge el doctor Sastre | No volíem aquest home per secretari, i ara el tenim de president.
Sinònim: Tenir per (tal o tal cosa).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tenir V.2». Editorial Moll.