Paremiologia catalana comparada digital

Tenir el nas enmig de la cara

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Tenir el nas enmig de la cara

2 fonts, 1926.
Esser una persona normal, condreta, així com cal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Nas Loc. j)». Editorial Moll.
Esser una persona normal, condreta, així com cal.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Nas», p. 157. Editorial Moll.

Tenir el nas en mig de la cara

1 font, 1969.
Ésser tal com pertoca.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nas, nassos», p. 277. Edicions Polígrafa.