Quant al fràsic del DCVB, predomina la motivació formal, ja que majoritàriament els antropònims estan lexicalitzats per la seua forma. Aquesta motivació, com ja hem assenyalat, està estretament relacionada amb la funció mnemotècnica. Per aquest motiu podem concloure que tots aquells noms propis que acompleixen la funció mnemotècnica presenten una motivació formal: serà el significant del nom, la seua forma, el que li confereix aquesta funció.
Font: DCVB.
Loc. v. Al·ludeix a persones de poques llums, les quals sols entenen aquelles coses que són manifestes i òbvies; i també, de forma humorística, a aquelles que volen encertar allò que és evident. Francina: Nom propi de dona. Variant afectuosa de «Francesca» amb canvi de sufix. «Francesca» és la forma femenina de «Francesc», que deriva del llatí «Francĭscus» ('francès').
Sinònim: El profeta Xirivia, que endevinava el que sabia.