Paremiologia catalana comparada digital

Tenir l'ànima als peus

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Tenir l'ànima als peus

5 fonts, 1926.
Estar desanat, defallit de fam; estar molt acovardit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Peu Loc. o)». Editorial Moll.
Estar desanat, defallit de fam.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Peu», p. 167. Editorial Moll.
Perquè en aquest precís moment un servidor té l'ànima als peus, i no pot continuar la història si amb un àpat adient no es rescabala de les forces perdudes amb la llengua.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 150. Columna Edicions.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Al meu entorn, quan jo era jove, per dir que tenia molta gana la gent feia servir aquestes expressions.
Pereira, Albert (2022): «https://twitter.com/apereirasole/status/1507675602484183040». Twitter.

Tenir l'ànima en els peus

2 fonts, 2000.
Estar desanat, dèbil.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ànima», p. 112. Editorial Moll.
Estar desenat, molt dèbil.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Tenir l'ànima en es peus

1 font, 1984.
Tenir molta primor.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Tenir. Afirmacions», p. 122. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.