Tenir la fava de sant Antoni

Es diu que la té o que li han donat les persones que emmalalteixen ràpidament de manera greu i que hom considera incurable. Té origen en una antiga pràctica supersticiosa usada per a donar mal. Consistia a posar una fava a l'oli de la llàntia de sant Antoni i hom creia que, tal com la fava.

Revenia i s'inflava, s'inflava i emmalaltia també la persona per la qual hom havia posat la fava a la llàntia. Solia fer-se ús d'aquest encís, amb preferència, quan algú havia rebut un greuge o mal d'algú i no sabia qui era i es desitjava perjudicar-lo; sobretot quan havia estat víctima d'un.

Robatori. Quan una malaltia incurable a judici popular anava acompanyada d'inflor, hom deia que el malalt tenia la fava de sant Antoni.