Paremiologia catalana comparada digital

Tenir un nas com una cornalera

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Tenir un nas com una cornalera

3 fonts, 1917.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 145. Editorial Selecta-Catalonia.
Se diu dels nassos grossos. Usada correntment. De: Magrinyà i Soler, Carles.
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0039 «Motiu i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368511». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De constipat.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions de «tenir»», p. 41. Editorial Acebo.

Ten lo nas com una cornalera

1 font, 1993.
Les deux «cornaleres» sont ces cornes de bois, dirigées vers le bas, de chaque côté de la comporte, de façon à faciliter sa manutention. Il nous est donné de temps en temps la surprise de constater la justesse de l'image.
Lloc: Rosselló.
Font: Journal Illustré des P.O., V. 2, p. 126.
Cazes, Albert (1993): Revista Conflent núm. 183 maig-juny 1993, p. 22-35 «Dictons, proverbes et locutions de chez nous», p. 31. Revista Conflent.