Paremiologia catalana comparada digital

Tinc-tinc

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Onomatopeia del soroll que fan cascavells o campanes petites.
Anar ben vestit e ornat… ab campanetes, tinch tinch, Sermons SVF, i, 265.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tinc-tinc». Editorial Moll.
El repic de les campanes.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tinc-tinc», p. 94. Edicions Polígrafa.
Interj. Onomat. : Ning-ning.
Anar ben vestit e ornat… amb campanetes, tinc-tinc (Sant Vicent Ferrer, «Sermons» (s. XV), 1932-1934.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 215. Edicions 62.