Paremiologia catalana comparada digital

Tirar-se

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Tirar-se

3 fonts, 1970.
Executar l'acte carnal amb una dona.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tirar-se 1», p. 105. Edicions Polígrafa.
Envestir el ca.
Lloc: Gil.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tirar-se 2», p. 105. Edicions Polígrafa.
Deixar-se caure damunt una cosa amb violència i audàcia.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tirar-se 3», p. 105. Edicions Polígrafa.

Tirar-se (algú)

2 fonts, 1992.
Fam. Tenir-hi una relació sexual.
Mira que t'agrada aquell noi; però... encara no te l'has tirada.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Tirar», p. 441. Llibres de l'Index, S.A..
Refl. vulg. tenir relacions sexuals amb algú (surt al DECat i al DMLC).
La Glòria s'ha tirat l'Albert.
Grup d'Estudis Catalans (1992): El barco fantasma «Proposta del GEC a l'IEC», p. 256. Llibres de l'Index, S.A..