F. Nom amb què es criden les gallines i altra aviram, sobretot en haver-li de donar menjar. S'usa generalment en plural: «Tites, tites!».
Equivalent en castellà: Pita.
Tita
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Tita
8 fonts, 1926.
«Polla», castellanisme.
Sinònim: Carall | Pixa | Titola | Cuc | Cuca | Tavella | Xufa | Semaler | Manec | Verga | Piu.
Equivalent en castellà: Polla.
També n'hi ha que delaten un origen infantívol, com ara tita, titola, cuc o cuca.
Equivalent en castellà: Polla.
Si es fa referència a ocells i animalons, palem de piula, pardal, ocellet, tita o canari.
Sinònim: Piula | Pardal | Ocellet | Canari.
I tant si vos agrada com si no, el tendrum que tenim els valencians penjant entre les cames no és, ni de bon tros, una polla. Digueu-li pardal, piu, pixorro, verga, tita, nap, nabarro i més…
Nom infantívol de l'aviram en general o amb el que pronunciat repetidament, es crida a les gallines. Col·loquialment, s'aplica al penis o a l'home covard, poruc.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Gallina, en llenguatge infantil. De tites, tites, reducció de petites.
F. i f. pl. Nom infantívol de la gallina i d'altres bèsties petites | f. pl. Crit per cridar les gallines | f. Penis.
La tita
2 fonts, 1985.
A les parts, les anomenem de diferents maneres, les de l'home.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Sobre el penis.
Lloc: Baix Gaià.