Paremiologia catalana comparada digital

Titutí!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Titutí

2 fonts, 1926.
Onomatopeia del so repetit d'un flabiol o flauta.
Sona qui sona, tituti, tituti, Alcover Rond. i, 168.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Titutí». Editorial Moll.
Interj. Onomat.: Tirurit.
Era un gran sonador de flabiol, i se posa sona qui sona, ti-tu-ti ti-tu-ti; i com més anava, més reprenia, i més vius i xalests eren es sons (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 219. Edicions 62.

Tituti! Ti-tu-ti!

1 font, 1991.
Flautí.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. Exemples d'agrupacions temàtiques d'onomatopeies. Instruments musicals», p. 36. Editorial Moll.