Paremiologia catalana comparada digital

Titutí!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Titutí

2 fonts, 1926.
Onomatopeia del so repetit d'un flabiol o flauta.
Sona qui sona, tituti, tituti, Alcover Rond. i, 168.
Interj. Onomat.: Tirurit.
Era un gran sonador de flabiol, i se posa sona qui sona, ti-tu-ti ti-tu-ti; i com més anava, més reprenia, i més vius i xalests eren es sons (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).

Tituti! Ti-tu-ti!

1 font, 1991.
Flautí.
Lloc: Illes Balears.